Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

excusar

v tr
1 [disculpar] excusar.
2 [dispensar] excusar. Excuseu-me de fer-ho, excusadme de hacerlo.

v pron
3 excusarse. No hi pateixis gens, que, si m'acusen, ja sabré excusar-me, no te preocupes que, si me acusan, ya sabré excusarme.
4 excusar-se de excusarse de. S'ha excusat d'assistir a la reunió, se ha excusado de asistir a la reunión.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions